
Joseph Rudyard Kipling nasqué el 30 de desembre de 1865 a Bombai. Era un narrador i també poeta anglès, controvertit per les seves idees imperialistes i un dels més grans conta-contes de la llengua anglesa. El seu pare, John Lockwood Kipling, era pintor i superintendent del Museu de Lahore, i és per això que Kipling va passar a l'Índia els primers temps de la seva infància. Als sis anys va ser enviat a Anglaterra, on va estudiar al United Services College de Westward Ho, a Devonshire, ambient que després va descriure en la novel·la Stalky & Cía.
Kipling va tornar a l’Índia el 1882 on es va dedicar al periodisme. Als vint-i-un anys va publicar el seu primer llibre, Departmental Ditties (1866), col·lecció de versos de circumstàncies, i als vint-i-dos el primer volum de narracions, Contes simples dels pujols (1887). En aquestes dues obres com en totes les altres que les segueixen, situades a l'ambient de la vida índia segons podia entendre-la un anglès i escrites en un llenguatge directe i vigorós que recorda l'argot militar, Kipling va revelar un agut esperit d'observació, capacitat inventiva i una habilitat especial en la descripció de tipus característics d'oficials i nois inspirats en la realitat immediata.
El 1892 va contreure matrimoni amb Caroline Starr Balestier, de Nova York, i es va establir amb ella a Battleboro, a Vermont, on va viure quatre anys i va compondre diverses obres. L'any 1907, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, esdevenint el primer escriptor en llengua anglesa que el va rebre, i avui dia continua sent la persona que l'ha rebut a més curta edat. Entre d'altres honors, li va ser oferit el "British poet laureateship" i el rang de cavaller, refusant ambdues distincions. Finalment, morí el 18 de gener de 1936.
Tanmateix, al final de la seua vida Kipling va arribar a ser considerat (en paraules de George Orwell) un "profeta de l'imperialisme britànic". Molts han vist prejudicis i militarisme en les seues obres, i la controvèrsia sobre aquest afer ha continuat viva durant gran part de Segle XX. D'acord amb el crític Douglas Kerr: "És un autor que encara pot inspirar un desacord apassionat i el seu lloc en la història literària i cultural és lluny d'haver estat establert amb fermesa. Però a mesura que l'era dels imperis europeus desapareix, és reconegut com un incomparable, tot i que també controvertit, intèrpret de com es viu l'experiència d'un imperi. Això, junt al creixent reconeixement de les seues extraordinàries dots com a narrador, fan d'ell un escriptor imprescindible."
Kipling va tornar a l’Índia el 1882 on es va dedicar al periodisme. Als vint-i-un anys va publicar el seu primer llibre, Departmental Ditties (1866), col·lecció de versos de circumstàncies, i als vint-i-dos el primer volum de narracions, Contes simples dels pujols (1887). En aquestes dues obres com en totes les altres que les segueixen, situades a l'ambient de la vida índia segons podia entendre-la un anglès i escrites en un llenguatge directe i vigorós que recorda l'argot militar, Kipling va revelar un agut esperit d'observació, capacitat inventiva i una habilitat especial en la descripció de tipus característics d'oficials i nois inspirats en la realitat immediata.
El 1892 va contreure matrimoni amb Caroline Starr Balestier, de Nova York, i es va establir amb ella a Battleboro, a Vermont, on va viure quatre anys i va compondre diverses obres. L'any 1907, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, esdevenint el primer escriptor en llengua anglesa que el va rebre, i avui dia continua sent la persona que l'ha rebut a més curta edat. Entre d'altres honors, li va ser oferit el "British poet laureateship" i el rang de cavaller, refusant ambdues distincions. Finalment, morí el 18 de gener de 1936.
Tanmateix, al final de la seua vida Kipling va arribar a ser considerat (en paraules de George Orwell) un "profeta de l'imperialisme britànic". Molts han vist prejudicis i militarisme en les seues obres, i la controvèrsia sobre aquest afer ha continuat viva durant gran part de Segle XX. D'acord amb el crític Douglas Kerr: "És un autor que encara pot inspirar un desacord apassionat i el seu lloc en la història literària i cultural és lluny d'haver estat establert amb fermesa. Però a mesura que l'era dels imperis europeus desapareix, és reconegut com un incomparable, tot i que també controvertit, intèrpret de com es viu l'experiència d'un imperi. Això, junt al creixent reconeixement de les seues extraordinàries dots com a narrador, fan d'ell un escriptor imprescindible."
No hay comentarios:
Publicar un comentario